75 aniversari [ 1931 - 2006 ]

de la proclamació de la II República a Mallorca

31.10.05

Els comicis del 1905

En el segle XX i el que duim del XXI, a Mallorca, i cal recordar que cada illa té la seva pròpia dinàmica, els períodes en què han predominat els sectors progressistes han estat molt minoritaris en relació a l'hegemonia de la dreta. La Diputació Provincial només va estar en mans de l'esquerra arran de la proclamació de la Segona República, del 1931 al 1934 i de febrer a juliol del 1936. Com és ben sabut la Comunitat Autònoma només ha escapat a les mans dels conservadors de 1999 al 2003 i pel que fa al Consell de Mallorca, únicament algunes àrees han estat controlades pels partits d'esquerres entre el 1994 i el 2003, sense assolir mai la presidència de la institució insular. En l'àmbit municipal, pel seu pes polític i demogràfic, cal esmentar el cas de Palma, on entre el 1901 i el 1905 predominaren els republicans; del 1931 al 1934 i durant alguns mesos del 1936, republicans i socialistes i, finalment, del 1979 al 1991 governà el PSOE, primer amb el PCE i el PSM, després en solitari i, finalment, amb regidors procedents d'UM i del CDS.
Una altra constatació és que, excepció feta del 1936, les derrotes electorals de l'esquerra han estat precedides de fortíssimes mobilitzacions dels sectors conservadors econòmics, socials i religiosos. El 2003, n'és un exemple evident, però les eleccions del 1933 també tenen alguns paral·lelismes. Amb tot, ara ens voldríem aturar a recordar uns altres comicis, els de novembre del 1905, ara fa quasi cent anys, quan es posà fi a un interessant període d'hegemonia electoral de la Unió Republicana a Palma.
A partir del 1899, aprofitant el relatiu descrèdit dels partits del règim de la Restauració (liberal i conservador) arran de la crisi del 1898, el republicanisme mallorquí inicià un període de fort creixement. El 1901, en els comicis municipals, els republicans de Lluís Martí, Jeroni Pou i Francesc García Orell, aconseguiren esser el partit més votat a Palma i la minoria republicana es va convertir en la més nombrosa (13 regidors) del consistori. El 1903, els republicans, a Palma, obtengueren més vots que tots els grups monàrquics units. Els regidors republicans ocuparen tots els càrrecs importants, menys el de batle, que aleshores era nomenat mitjançant una reial ordre. La gestió dels republicans se centrà a aconseguir l'enderrocament de les murades, extingir el deute municipal i construir un nou escorxador municipal. Fins i tot La Almudaina valorava positivament la seva gestió.
Però la dreta, mentrestant, s'havia reorganitzat. El Partit Conservador havia incorporat els mauristes procedents del liberalisme i havia reforçat la seva implantació social. A més, havia aparegut (1904) una associació catòlica i conservadora, extremadament combativa contra els republicans, la Defensa Social. Aquests, fidels a la seva ideologia laica, no havien sabut evitar «ciertos desplantes de radicalismo», en paraules de La Almudaina. La qüestió religiosa va mobilitzar l'electorat catòlic radical contra els republicans. El novembre del 1905, la Unió Republicana va perdre el 36,8% dels seus vots i les opcions monàrquiques incrementaren els seus sufragis en un 67,3%. El nou Ajuntament passà a estar format per 16 republicans, 13 conservadors i 8 liberals. En termes relatius, la derrota de l'esquerra del 1905 fou molt més contundent que la del 2003. I és que, almenys a Mallorca, mai no hi ha hagut cap paradís perdut.

Antoni Marimon Riutort, historiador
Publicat a Diari de Balears
24/10/2005

17.10.05

Memoria, reconciliación y transición

El pasado 27 de septiembre el Grupo Socialista (PSIB-PSOE) realizó en el Parlament Balear una proposición no de ley dirigida a la recuperación de la memoria histórica de la Guerra Civil y la posguerra contando con el apoyo del PSM, EU-Els Verds y UM y la oposición del PP, 28 votos a favor de la proposición y 29 en contra. Las palabras del portavoz popular, Joan Huguet, fueron hirientes al calificar la proposición socialista como "una farsa basada en una tragedia". Posteriormente el portavoz popular ha precisado su opinión (DM 3/10/2005) quitando hierro a su vehemencia parlamentaria. El hilo argumental del PP para oponerse a la propuesta socialista es el de siempre: "no resucitar fantasmas". Parece ser que a más de treinta años de la muerte de Franco y casi setenta de su sublevación no es tiempo suficiente como para analizar el franquismo con perspectiva histórica sin necesidad de beligerancia alguna.
La coartada está en que la transición hacia la democracia puso punto final y no cabe hablar más de ello. Cuando las Cortes aprobaron en 1978 el proyecto de Constitución ésta fue sometida a referéndum. En aquella ocasión mi voto no sólo fue afirmativo sino que realicé campaña a favor del sí. De todo ello nunca me he arrepentido y si volviera a suceder actuaría de igual manera, siendo falso que en aquel período existiera en el ámbito político consigna alguna en relación a silenciar tal o cual aspecto relacionado con la guerra civil o con el franquismo. Sólo el sentido común aconsejaba priorizar la llegada de la democracia sobre cualquier otra consideración. No se pidieron cuentas por los crímenes y tropelías cometidos durante y después de la guerra por las huestes de los generales golpistas y si entonces no cupo esta actitud menos cabe ahora que los protagonistas han finalizado su ciclo biológico natural. A otras dictaduras sí se les ha pedido cuentas y se han abierto causas incluso desde aquí como ha sucedido con las actuaciones del juez Garzón con las dictaduras del cono sur americano.
Pero el que la transición haya sido generosa y haya mirado hacia el futuro para propiciar una verdadera reconciliación cívica no debe ser obstáculo para llamar a las cosas por su nombre y en exigir que la verdad -toda y no sólo parte- aflore y sea conocida por las futuras generaciones que deben saber lo que fue y significó el nazi-fascismo ya sea italiano, alemán o español. No puedo dejar de considerar como mezquina la chanza con que algunos articulistas de renombrado raigambre derechista tratan el tema de la contienda civil y del franquismo. Deben enterarse de una vez que sí, que todavía, por desgracia, hay cosas que aclarar. En primer lugar saber cuantos, quienes y dónde fueron asesinados aquí en Mallorca y, en todos los casos, que sus familiares sepan dónde reposan sus cuerpos y sobre todo que el sacrificio de su muerte quede compensada con el reconocimiento de todos los demócratas ya que al fin y al cabo su muerte fue por la causa de la libertad.
Hay que recordar, una vez más, que la derrota de la República ante las fuerzas militares que se alzaron en su contra no fue más que un prolegómeno de lo que luego sucedió en el resto de Europa y del mundo. La Guerra Civil no sólo represento el fracaso de la República sino el de todo el país que perdió la oportunidad histórica de encontrar equilibrio, estabilidad y progreso. El mismo abanico de fuerzas que se enfrentó a las formaciones militares africanas formadas por regulares y legionarios apoyados por la Legión Cóndor y el Grupo de Tropas Voluntarias italianas tuvieron que batirse en múltiples escenarios contra las fuerzas del Eje. Tras la victoria aliada el régimen franquista fue internacionalmente repudiado y excluido durante un largo período de la comunidad internacional de naciones. Por razones de carácter internacional el régimen franquista se perpetuó tras un barniz anticomunista y negó a todos los ciudadanos derechos cívicos y democráticos irrenunciables.
Si, es preciso saber. Saber cuantos murieron, conocer las fosas comunes o entierros irregulares, proceder a la rehabilitación de los nombres de aquellos que sufrieron procesos judiciales sin garantías, proporcionar los honores debidos a los cargos perseguidos por sus ideas democráticas y eliminar todos los símbolos fascistas para cerrar de forma elegante y definitiva una puerta aún hoy entreabierta.

PEP VÍLCHEZ
17/10/2005

L'Ajuntament ret un homenatge al batle republicà Pere Vallespir

Va ser mort a Manacor l'any 1936 pel fet de defensar la democràcia


L'Ajuntament de Costitx va retre homenatge ahir al batle republicà Pere Vallespir Amengual, assassinat l'any 1936 «pel fet de defensar allò que és just, la democràcia», afirmà la primera edil, Maria Antònia Munar.

Aquest acte s'aprovà en el ple municipal, a partir d'una proposta del PSM que rebé el suport de tots els regidors. Hi assistiren la filla de l'homenatjat, Bàrbara Vallespir; el seu espòs, Miquel; el seu cunyat Joan i tots els néts i els renéts de l'exbatle.

Maria Antònia Munar i la filla de l'homenatjat, Bàrbara Vallespir, descobriren emocionades una placa commemorativa que a partir d'ara lluirà a la casa on visqué l'exbatle, la mateixa on fou detingut el 17 d'agost de 1936 per afusellar-lo després a Manacor.

A la placa, s'hi pot llegir la frase: «A Pere Vallespir Amengual, batle de Costitx, afusellat el 1936 per defensar la democràcia». A més, l'Ajuntament s'ha compromès a dedicar-li un carrer.
El secretari de l'agrupació local del PSM, Jordi Fiol, obrí l'acte solemne, destacant que ahir era un dia històric per a Costitx.

«Han hagut de passar 69 anys perquè el poble rehabiliti la figura d'aquest home, que no havia fet res per morir en les circumstàncies en les quals va morir», va manifestar Fiol.

Maria Antònia Munar explicà: «Quan el PSM ens proposà posar la placa en memòria de Pere Vallespir, no ho dubtàrem ni un sol moment».

La batlessa recordà la seva infantesa, quan jugava amb els descendents de Pere Vallespir a les portes de la casa dels seus padrins. «Hi havia un gran silenci protector sobre tots nosaltres, però eren temps diferents, i és bo que ara que les ferides no són tan recents recordem el passat, per evitar que fets com aquells es repeteixin», postil·là.
E. BALLESTERO. Costitx.
Publicat a Diari de Balears
17/10/2005

El pueblo rinde homenaje a Pere Vallespir, el alcalde republicano asesinado

Fusilado en 1936 por defender la democracia, ahora una placa honra su memoria


El pueblo de Costitx rindió ayer homenaje al ex alcalde Pere Vallespir Amengual, asesinado en 1936 «por defender lo que es justo, la democracia», dijo la alcaldesa Maria Antonia Munar. Al homenaje, que se aprobó en pleno a propuesta del grupo municipal del PSM con el apoyo de todos los regidores, asistió la hija del fallecido, Bárbara Vallespir, su marido Miquel, su cuñado Joan y todos los nietos y bisnietos del ex alcalde.

La alcaldesa Maria Antonia Munar y la hija del fallecido, Bárbara Vallespir, descubrieron emocionadas una placa conmemorativa que a partir de ahora lucirá en la casa donde vivió el ex alcalde, la misma casa de la que se lo llevaron detenido el 17 de agosto de 1936 para después darle muerte en Manacor.

En la placa puede leerse la frase «A Pere Vallespir Amengual, batle de Costitx, afusellat 1936 per defensar la democracia». El Ajuntament se compromete además a dedicarle una calle. El secretario de la agrupación local del PSM Jordi Fiol abrió el acto de homenaje destacando el de ayer como un día histórico para Costitx. «Han tenido que pasar 69 años para que el pueblo rehabilite la figura de este hombre que no hizo nada para morir en las circunstancias en que murió», dijo Jordi Fiol.
ELENA BALLESTERO
Publicat a Ultima Hora
17/10/2005

El consistorio homenajea a Pere ´Bubo´, el último alcalde republicano asesinado


En el acto, propuesto por el PSM, Munar defiende "que no vuelvan a repetirse esos hechos".
El 17 de agosto de 1936, el alcalde de Costitx, Pere Vallespir Amengual (Bubo), fue detenido y posteriormente fusilado en Manacor por sus ideas republicanas. El grupo municipal del PSM propuso al pleno del pasado 10 de enero que se le rindiera un homenaje por ser el último alcalde de la II República y defender la democracia, propuesta que fue secundada por la mayoría de gobierno (UM). Así pues, ayer la alcaldesa Maria Antònia Munar y Bàrbara Vallespir, hija del primer edil asesinado, descubrieron una placa enfrente de la que fue su casa, en el número 38 de la calle de la Paz. Previamente, el secretario general del PSM local, Jordi Fiol, glosó la figura de Pere Bubo, que trabajó de panadero y conductor y sólo ostentó la alcaldía durante un mes. Los nacionalistas quisieron honrar el recuerdo de Vallespir y "hacer justicia". Fiol calificó el homenaje de ayer de "sencillo, pero muy emotivo al mismo tiempo". Al acto asistieron una cuarentena de vecinos, entre ellos la corporación prácticamente al completo. Munar recordó que sus abuelos vivían al lado de la casa del ex alcalde republicano -"que murió por defender la democracia", apuntó-, aunque ella no conoció los hechos hasta años después. La alcaldesa defendió la memoria histórica entre los jóvenes "para que estas cosas no vuelvan a pasar".
MIQUEL ÀNGEL COLL.
COSTITX.
17/10/2005

8.10.05

Monuments feixistes

Editorial

La decisió de l'Ajuntament de Manacor d'enderrocar un dels dos monuments feixistes de Porto Cristo mentre l'altre també du camí de desaparèixer és una excel·lent passa envers la reconciliació de tots els manacorins i, per extensió, de tots els mallorquins. En paral·lel a aquell desembarcament es produí una repressió brutal per tota l'illa. Tant és així, que 69 anys després dels fets, els més tràgics de la història de Mallorca des de la guerra de les Germanies en el segle XVI, encara no s'han tancat totes les ferides. Per això és tan important aquest esbucament. La llàstima és que arribi tan tard, trenta anys després de la mort de Franco.
Però ningú no ha de caure en l'error de pensar que llevar un monòlit soluciona el problema d'un passat farcit de traumes. Els pobles que surten endavant són els que mantenen viva la seva memòria per no repetir els errors de les generacions pretèrites. S'han de retirar tots els monuments feixistes que queden a Mallorca i no només els de Porto Cristo, també els tres a Palma, el de Sóller i el de Santa Maria. Però no per deixar-hi un buit amarat de silenci angoixant. Al seu lloc s'hi han de col·locar altres obres en honor de la reconciliació, i també que mantinguin viva la flama de la llibertat, de la pau, de la pietat i del perdó. Assolir-ho és responsabilitat de les institucions, i també de la societat civil, dels seus artistes, dels seus intel·lectuals i professors, dels seus agents socials i professionals. Ara que arriben els enderrocaments, cal que neixi un corrent ciutadà perquè creixi l'art, la sensibilitat i la tolerància allà on hi havia -i encara hi ha- simbologia de l'horror i el fanatisme.
Publicat a Diari de Balears
08/10/2005

Adéu a un monument feixista


Comença la demolició d'un dels monòlits als "caídos" de Porto Cristo
Ahir començà la demolició del primer monument feixista de Porto Cristo. Al punt del migdia, operaris de l'empresa Melchor Mascaró SA procedien a la col·locació de les bastides al monòlit de la plaça Monumento i a les 14 hores les primeres macetades ja el desmuntaven.

D'aquesta manera l'equip de govern PP-AIPC dóna compliment a l'acord plenari de l'Ajuntament de Manacor de dia 13 de febrer de 2003, que fou aprovat per unanimitat, i que resolgué esbucar els dos darrers monuments franquistes de la localitat de Porto Cristo.

L'execució del desmuntatge del monòlit feixista s'inicià ahir ja que els treballadors de l'empresa Melchor Mascaró SA, que també construeixen el nou institut de secundària de la localitat, no hi podien treballar i es destinà una brigada per a la demolició del monument. Però, abans d'ahir l'arquitecte i l'aparellador de l'Ajuntament de Manacor acudiren al lloc per avaluar i per donar el vistiplau juntament amb les directrius de l'esbucament del monòlit feixista de la plaça Monumento.

Aquest símbol feixista fou erigit l'any 1937, en plena Guerra Civil, en honor als «Herois de Manacor» del bàndol nacional que derrotaren les tropes republicanes del general Bayo després del seu desembarcament a Porto Cristo. Val a dir que aquest monument a principis dels 90 va rebre l'impacte d'un explosiu, artefacte que fou atribuït a l'escamot de Terra Lliure present a Mallorca.

Una vegada desaparegut l'esmentat monòlit feixista, la delegació de Porto Cristo de l'Ajuntament de Manacor hi té previst la construcció d'una petita plaça amb bancs i fanals al seu indret. El delegat de Turisme, Bernat Amer (AIPC), manifestà que de moment es mantindrà a la nova placeta el nom de Monumento, encara que amb el temps no es descarta un canvi també en la nomenclatura.

Per altra banda, el Consell de Mallorca ja ha autoritzat a l'Ajuntament de Manacor a adjudicar les obres de desmuntatge del darrer monòlit feixista de Porto Cristo que ara s'ubica al Club Nàutic. Cal recordar que en ser de propietat dels socis del club nàutic, aquests hagueren de votar en assemblea la decisió d'acceptar la demolició, resolució que fou positiva a l'eliminació del símbol feixista que fou aixecat en aquest lloc en honor a les armes d'infanteria.
GUILLEM MAS. Manacor.
Publicat al Diari de Balears
07/10/2005

4.10.05

El PP vota en contra de la recuperación de la memoria histórica del franquismo

El voto en contra del grupo parlamentario popular impidió ayer que prosperase una proposición no de ley del PSIB-PSOE dirigida a la recuperación de la memoria histórica de la Guerra Civil y la postguerra que sí obtuvo el apoyo del resto de grupos (PSM, Esquerra Unida-Els Verds y Unió Mallorquina). La proposición socialista, defendida por Aina Rado, contemplaba la constitución de una comisión con el objetivo de elaborar un censo de desaparecidos y de fosas comunes o entierros irregulares; la rehabilitación de los nombres de aquellos que sufrieron persecución y procesos judiciales sin garantías; promover la adjudicación de los honores debidos a los cargos públicos perseguidos por sus ideas democráticas; y, por último, la elaboración de un censo de todos los signos fascistas que aún perduran en las islas con el fin de eliminarlos. El diputado Joan Huguet fue el encargado de argumentar la negativa del PP esgrimiendo la importancia de "no resucitar el fantasma" de la Guerra Civil como, según su opinión, pretenden algunos con la expectativa de obtener un "rédito". Huguet resumió su posición calificando la proposición socialista como "una farsa basada en una tragedia". Rado interpretó algunas de las palabras formuladas por Huguet como "insultos que no estamos dispuestos a aguantar". Eduard Riudavets (PSM), Miquel Rosselló (EU-Els Verds), emocionado al recordar su experiencia personal, y Dolça Mulet (UM) expresaron su apoyo a la iniciativa socialista, rechazada por 29 votos en contra por 28 a favor.

V. CAMPINS. PALMA.
28/09/2005