Els comicis del 1905

En el segle XX i el que duim del XXI, a Mallorca, i cal recordar que cada illa té la seva pròpia dinàmica, els períodes en què han predominat els sectors progressistes han estat molt minoritaris en relació a l'hegemonia de la dreta. La Diputació Provincial només va estar en mans de l'esquerra arran de la proclamació de la Segona República, del 1931 al 1934 i de febrer a juliol del 1936. Com és ben sabut la Comunitat Autònoma només ha escapat a les mans dels conservadors de 1999 al 2003 i pel que fa al Consell de Mallorca, únicament algunes àrees han estat controlades pels partits d'esquerres entre el 1994 i el 2003, sense assolir mai la presidència de la institució insular. En l'àmbit municipal, pel seu pes polític i demogràfic, cal esmentar el cas de Palma, on entre el 1901 i el 1905 predominaren els republicans; del 1931 al 1934 i durant alguns mesos del 1936, republicans i socialistes i, finalment, del 1979 al 1991 governà el PSOE, primer amb el PCE i el PSM, després en solitari i, finalment, amb regidors procedents d'UM i del CDS.
Una altra constatació és que, excepció feta del 1936, les derrotes electorals de l'esquerra han estat precedides de fortíssimes mobilitzacions dels sectors conservadors econòmics, socials i religiosos. El 2003, n'és un exemple evident, però les eleccions del 1933 també tenen alguns paral·lelismes. Amb tot, ara ens voldríem aturar a recordar uns altres comicis, els de novembre del 1905, ara fa quasi cent anys, quan es posà fi a un interessant període d'hegemonia electoral de la Unió Republicana a Palma.
A partir del 1899, aprofitant el relatiu descrèdit dels partits del règim de la Restauració (liberal i conservador) arran de la crisi del 1898, el republicanisme mallorquí inicià un període de fort creixement. El 1901, en els comicis municipals, els republicans de Lluís Martí, Jeroni Pou i Francesc García Orell, aconseguiren esser el partit més votat a Palma i la minoria republicana es va convertir en la més nombrosa (13 regidors) del consistori. El 1903, els republicans, a Palma, obtengueren més vots que tots els grups monàrquics units. Els regidors republicans ocuparen tots els càrrecs importants, menys el de batle, que aleshores era nomenat mitjançant una reial ordre. La gestió dels republicans se centrà a aconseguir l'enderrocament de les murades, extingir el deute municipal i construir un nou escorxador municipal. Fins i tot La Almudaina valorava positivament la seva gestió.
Però la dreta, mentrestant, s'havia reorganitzat. El Partit Conservador havia incorporat els mauristes procedents del liberalisme i havia reforçat la seva implantació social. A més, havia aparegut (1904) una associació catòlica i conservadora, extremadament combativa contra els republicans, la Defensa Social. Aquests, fidels a la seva ideologia laica, no havien sabut evitar «ciertos desplantes de radicalismo», en paraules de La Almudaina. La qüestió religiosa va mobilitzar l'electorat catòlic radical contra els republicans. El novembre del 1905, la Unió Republicana va perdre el 36,8% dels seus vots i les opcions monàrquiques incrementaren els seus sufragis en un 67,3%. El nou Ajuntament passà a estar format per 16 republicans, 13 conservadors i 8 liberals. En termes relatius, la derrota de l'esquerra del 1905 fou molt més contundent que la del 2003. I és que, almenys a Mallorca, mai no hi ha hagut cap paradís perdut.

Antoni Marimon Riutort, historiador

Publicat a Diari de Balears

24/10/2005