Monuments feixistes

Editorial

La decisió de l'Ajuntament de Manacor d'enderrocar un dels dos monuments feixistes de Porto Cristo mentre l'altre també du camí de desaparèixer és una excel·lent passa envers la reconciliació de tots els manacorins i, per extensió, de tots els mallorquins. En paral·lel a aquell desembarcament es produí una repressió brutal per tota l'illa. Tant és així, que 69 anys després dels fets, els més tràgics de la història de Mallorca des de la guerra de les Germanies en el segle XVI, encara no s'han tancat totes les ferides. Per això és tan important aquest esbucament. La llàstima és que arribi tan tard, trenta anys després de la mort de Franco.
Però ningú no ha de caure en l'error de pensar que llevar un monòlit soluciona el problema d'un passat farcit de traumes. Els pobles que surten endavant són els que mantenen viva la seva memòria per no repetir els errors de les generacions pretèrites. S'han de retirar tots els monuments feixistes que queden a Mallorca i no només els de Porto Cristo, també els tres a Palma, el de Sóller i el de Santa Maria. Però no per deixar-hi un buit amarat de silenci angoixant. Al seu lloc s'hi han de col·locar altres obres en honor de la reconciliació, i també que mantinguin viva la flama de la llibertat, de la pau, de la pietat i del perdó. Assolir-ho és responsabilitat de les institucions, i també de la societat civil, dels seus artistes, dels seus intel·lectuals i professors, dels seus agents socials i professionals. Ara que arriben els enderrocaments, cal que neixi un corrent ciutadà perquè creixi l'art, la sensibilitat i la tolerància allà on hi havia -i encara hi ha- simbologia de l'horror i el fanatisme.

Publicat a Diari de Balears

08/10/2005