75 aniversari [ 1931 - 2006 ]

de la proclamació de la II República a Mallorca

26.7.06

Tres noms d'home


L'horabaixa del passat dia 18 de juliol, juntament amb un centenar de persones arremolinades pel cas del dia que transitàvem, passa a passa, de la mà i la potència de la veu de Gaspar Valero, férem un recorregut amb gens ni mica d'alegria, però amb molta devoció: la ruta dels terroristes del cop d'estat del 1936. Ja us en podeu fer una idea: Capitania General i la lectura in situ de la fantasmal, tristíssima declaració de guerra del general Goded, amb més collons que el gorà de s'Avall, ell, aquella matinada. Després, a continuació, es dugué a terme un acte d'un alt esperit reivindicatiu: na Margalida Capellà i Roig, aquella eixerida força de la naturalesa, ens repartí unes quantes ferratines amb el nom d'un assassinat pels roïns «salvadors de la pàtria» del 1936 a cada una d'elles. A mi me'n tocaren tres. La idea era aferrar-les a la mateixa creu dels «Caidos» de davant la Seu, que prèviament algú havia folrada de paper marró, per mirar de pol·lucionar menys. No m'atreví a pujar les pedres que fan de peanya a la creu en qüestió per la malfiança en les meves cames feixugues, i per això mateix, els meus «caiguts» particulars, els que m'havien estat confiats per ser aferrats a la creu i el seu nom dit en veu alta i clara, a lo darrer de tot sols arribaren a trobar un trosset de pedra llisa, a menys de mitja altura, i la meva veu portadora dels seus noms, es sentí molt poc, engolida per la ufanor de gorges més joves. Miraré ara mateix i aquí de refer la mancança. Eren aquests tres, els meus
.- PERE TELM ALEMANY PUJOL, carboner d'ofici segons el «Diccionari Vermell» de Llorenç Capellà, natural d'Andratx. S'ignora exactament la data del seu assassinat. Fou el 1936, a la branca del portal de ca seva mateix.
.- JOAN JAUME RAMIS, conrador, de Lloret de Vistalegre. El mataren la nit de l'onze al dotze de setembre del 1936 a la paret del cementeri nou de Ciutat.
.- JOSEP SERRA JOAN, foraviler, de Montuïri. Li deien en Vedell. Li robaren la vida al cementeri de Sencelles també l'any 1936.
Au, ja he dit els seus noms el més fort que he pogut, i els he fets campar el més amunt de les meves possibilitats. I m'he quedat com a més a pler, tu, quines coses.
A una de les parades que férem, enfront del Bar Bosch concretament, on Gaspar ens explicà el lloc de l'aleshores local d'Esquerra Republicana, succeí un fet que passà inadvertit per la majoria dels assistents però no a Miquel À. Llauger d'Els Verds, a una al·lota que anava amb ell i a mi mateix: ens deixaren astorats: dues senyores molt repintades i pentinades de fresc de perruqueria que havien sortit del Bosch de fer un talladet posem pel cas, passaven i es pararen un moment curioses per la potència de la veu de Valero. Quan s'adonaren de què anava el bescuit, una d'elles, la més estirada i repel·lenca, digué alt i clar, ben audible: «¡mierda!», així, en foraster, que és com ho fa certa gentussa per solemnitzar més els mots. Giraren en coa i partiren en direcció del Gran Hotel, potser a rememorar amb deler el que les seves mares els contaven del marbre del comte Rossi i d'aquells aviadors italians tan eixerits. I amb tanta dolçor a la llengua. Les tenc vistes pel Bosch, aquestes dues, a les mateixes hores de la tarda. Són clientes fixes, ben segur. Un horabaixa que llegui potser faré un paquetet, i amb un bon llaç amb la bandera espanyola damunt, podria fer venir bé de quedar com un senyor i complimentar la seva comanda. No sou d'aquest parer?
Gabriel Florit. Escriptor
26/07/06

0 Comments:

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home