18 de juliol

L'absència del que podríem anomenar organització simbòlica de la ciutat és una constant a Palma. Es diu que l'organització simbòlica és la manera en què exposam el nostre passat i la nostra cultura a partir de l'entramat de símbols presents a la ciutat.

A Palma quedam astorats quan veim que encara resten símbols provinents de la dictadura franquista. I ja no ens sorprèn tant la permanència d'aquests símbols com la deliberada amnèsia amb què els actuals governants reprimeixen tota memòria col·lectiva lligada a les víctimes de la dictadura franquista. És a dir, mantenim els símbols dels botxins i no feim memòria de les víctimes. Per què? Per no obrir ferides, diuen. Unes ferides que només han cicatritzat en els cossos dels franquistes.

Un dia com avui, em cau la cara de vergonya en veure, a Ciutat, la creu dels caiguts o la plaça del Caudillo. Un carrer o una plaça es dedica a algú digne de ser honorat. Encara hem d'honorar el Caudillo?

Ens diuen que això és passat, i no és veritat. La memòria col·lectiva no és passat, la memòria col·lectiva és allò que es manté viu en la consciència d'un grup. El passat és història. La memòria col·lectiva és present i, a Palma, un grup molt important de gent no vol que continuem honorant una dictadura brutal que va matar, va prohibir, va rompre famílies...

A la nostra ciutat, com en d'altres, el franquisme aviat va disposar los cambios de nombres de calles y plazas y de los grupos escolares, con el fin de honrar a los héroes y mártires de la patria y borrar el recuerdo del paso de la horda roja. I ho hem de deixar talment? Fins demà i bon dia tengui.

http://peremp.blocat.com
Pere Muñoz. Portaveu Municipal del PSM a Cort

Diari de Balears
18/07/06