75 aniversari [ 1931 - 2006 ]

de la proclamació de la II República a Mallorca

18.7.06

El mirall d´Europa

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

Aquests dies Brussel·les ha estat notícia a Espanya a causa de dues decisions polítiques de la Unió Europea d´una importància, com a mínim simbòlica, molt rellevant. D´una banda, el Parlament europeu ha aprovat que s´acceptin les comunicacions escrites en català, euskera i gallec presentades pels ciutadans davant la cambra. De l´altra, una majoria de partits del Parlament europeu han condemnat públicament, amb motiu del setantè aniversari del cop d´Estat conegut com a "alzamiento nacional", el règim franquista que va tenir sotmès els espanyols durant quaranta anys.
L´aprovació de l´ús escrit del català s´aconseguí, després d´una estreta votació a la mesa del parlament, gràcies al vot de qualitat del president de la cambra, el català Josep Borrell. Curiosament, aquesta decisió hagué de superar l´oposició ferma i el vot en contra del Partit Popular Europeu (PPE). A més, i en la decisiva votació final, es va comptabilitzar el vot en contra d´un vicepresident de la cambra del PPE catalanoparlant: Alejo Vidal Quadras. Per la seva part, la condemna del règim franquista fou assumida per tots els partits amb representació parlamentària amb l´excepció del PPE i grups d´extrema dreta. S´ha de fer esment que l´europarlamentari espanyol del PPE Jaime Mayor Oreja va realitzar una dura intervenció en la qual, a més de defensar la postura institucional contrària del PPE, va afirmar que era un error històric començar una "segona transició" a Espanya.
Les satisfactòries decisions del Parlament europeu en matèria de llengua i memòria històrica ens han de dur a reflexionar sobre la situació política i la regulació jurídica interna a l´Estat espanyol. A Espanya, en matèria lingüística, ens trobam que al Congrés dels Diputats se´ns impedeix als ciutadans espanyols que no tenim el castellà com a llengua pròpia d´emprar la nostra llengua davant la cambra. Així, hem hagut d´assistir durant aquesta legislatura al vergonyós espectacle d´un president del Congrés que, aplicant el reglament de la cambra, tallava els micròfons als diputats d´Esquerra Republicana que "s´atrevien" a fer les intervencions en la seva pròpia llengua. Qualcú s´imagina quin "escàndol" hi hauria si en un parlament autonòmic s´impedís a un diputat intervenir en castellà? Bé, doncs, com a mínim, els ciutadans de les realitats nacionals minoritzades de l´Estat espanyol hauríem d´exigir de la nostra cambra baixa un mínim de respecte i reciprocitat.
La majoria de grups parlamentaris del Parlament europeu han condemnat el cop d´Estat i posterior dictadura dretana de Francisco Franco. En relació amb aquest assumpte, quina és la situació a Espanya? Les posicions polítiques, aquí, són certament colpidores i decebedores. Després de més de trenta anys de la mort del dictador, hi ha encara milers de cossos enterrats a les cunetes de les carreteres sense que les autoritats públiques facin res per donar-los una sepultura digna. Hi ha centenars de carrers amb noms, escultures, efígies i plaques honorífiques a persones i fets del bàndol feixista. Hi ha desenes de milers de víctimes del franquisme que han mort en democràcia sense haver pogut veure un reconeixement públic del seu sofriment. A més, darrerament, s´està produint un procés preocupant de reescriptura de la història a càrrec de determinats sectors polítics i mediàtics que legitimen, justifiquen, enalteixen i fins i tot lloen el cop d´Estat i dictadura franquista posterior. Qualcú s´imagina que a Alemanya es justificàs públicament el règim nazi? O que a França es defensàs el govern de Vichy? Doncs a Espanya darrerament sembla normal fer apologia de l´alçament militar i d´uns valors antidemocràtics i feixistes que tenyiren la terra de sang i por durant dècades.
Sembla necessari, malauradament i una vegada més, tornar a mirar a començament del segle XXI cap a Europa i cap als seus valors democràtics per prendre consciència de les moltes mancances que encara presenta, en molts d´aspectes, el sistema constitucional espanyol. El reconeixement de la diversitat nacional i de les víctimes del franquisme són dues de les mancances més clamoroses: el mirall d´Europa ens hi hauria de fer reflexionar.

Antoni Bennàssar Moyà és professor de Dret Constitucional a la UIB.

Diari de Mallorca
18/07/06

0 Comments:

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home