El llegat republicà

La memòria col·lectiva és tossuda. Tot són actes i commemoracions amb motiu del 75è aniversari de la Segona República, un règim abolit per les armes el 1939 després de quasi tres anys d'enconada resistència popular enmig de l'ascens dels feixismes a bona part d'Europa. Tres quarts de segle després d'aquells fets les llibreries estan plenes de nous treballs que intenten aclarir les causes i les conseqüències d'aquella il·lusionada opció per la llibertat que acabà en desastre col·lectiu. L'Espanya actual té molt poc a veure amb aquella societat dels anys trenta excepte amb una cosa: el poble, més ric o més pobre, amb més o menys prespectives de desenvolupament personal, amb més o menys formació cultural o professional, vol ser lliure, amo del seu destí i no consent que l'enganin. El juliol del 1936 Franco i els altres generals conjurats s'aixecaren en armes prometent fidelitat a la bandera republicana i sota el lema fraternidad, libertad e igualdad. Cap progressista no es va creure aquella burda i cínica mentida i a molts indrets agafaren les armes per defensar l'ordre constitucional. Aquesta estima a la veritat ha romàs viva fins avui, i va ser clau per determinar el canvi de Govern esdevingut fa dos anys, aquell històric 14-M. L'esperit de defensa de la sobirania popular contra tot poder fàctic, contra manipulació dels fets objectius, es manté intacta. Aquesta és victòria de la Segona República, que fou capaç d'esculpir en el marbre de la memòria col·lectiva el llegat de la dignitat, quan, el 1936, els pobles d'Espanya, amb pocs mitjans i escassos suports tècnics foren capaços d'organitzar en mig any un exèrcit popular de 700.000 voluntaris que deixà bocabadat el món. Avui som forts perquè l'antiga valentia corre per les venes de les actuals generacions de ciutadans lliures. Avui som forts perquè no ens poden enganar.

Joan Riera. Periodista

Publicat al Diari de Balears

06/04/06