Complicitats amb el franquisme

Convé que cadascú es pregunti per què hi ha tanta resistència, per part del PP o d'alguns dels seus militants més representatius, a condemnar el règim franquista. Total, es tracta d'un gest, no d'iniciar judicis massius contra les persones o la memòria de les persones que organitzaren el cop d'Estat, contra les que el dugueren a terme, contra els col·laboradors necessaris, els autors de la repressió, els creadors del nou règim i les seves polítiques altament repressores. Es tracta, simplement, de fer un gest, de certificar el desacord amb tota aquella immensa desgràcia humana que va segar tantes vides, que va destruir tants de béns, va privar mitja societat espanyola de tota idea de futur, va causar un dolor immens. La dreta d'ara no pot projectar cap enrere una mirada, ni que només sigui misericordiosa, de cap a les víctimes causades pel cop d'Estat i el règim feixista que se'n va derivar. I mentre escatimi el reconeixement dels fets i la seva condemnabilitat, no sé si es pot parlar en rigor de superació del conflicte. Que al Parlament Europeu el PP hagi votat en contra de la condemna (molt ligth, per cert) del règim de Franco, i s'hagi alineat amb la ultradreta, tan ben representada per un eurodiputat polonès entusiasta de Franco i del franquisme, confirma un conjunt de dificultats per perdre de vista el feixisme i la dictadura. Amb actituds com la que intermitentment mostra el PP, no sabem què volen dir quan diuen democràcia, quan diuen llibertat, quan diuen Estat de dret o quan diuen drets humans. I no és menester aïllar seqüències com la del Parlament europeu per destriar-hi resistències invencibles a obrir-se a la llibertat. On governa el PP, aquestes resistències es manifesten amb una obstinació inquietant. A Palma, tant amb en Fageda com amb na Cirer, el monument de sa Feixina continua sense una explicació que el remeti a la història en lloc de fer-ho, com és ara el cas, a l'exaltació del bàndol rebel. Així també amb la creu als caídos por Dios y por la Patria, devora la Seu. Haver embarcat en la seva nau els components purament feixistes de la dreta espanyola, dificulta la navegació del PP per les aigües de la democràcia. Gestos, actituds, llenguatge, estratègies... afloren a la vida quotidiana, revelant un llast de tendències i complicitats incompatibles amb l'aspiració a desenvolupar els gèrmens de llibertat que una part de la societat espanyola aporta amb una voluntat i una constància admirables. Mayor Oreja no va ser capaç de condemnar el règim de Franco. Les hemeroteques ens el presenten omplint-se la boca de la paraula llibertat. En degué tenir un empatx, i ja se sap què passa en aquests casos, que avorrim allò que ens l'ha causat.

Guillem Frontera. Escriptor.

Diari de Balears

06/07/06