75 aniversari [ 1931 - 2006 ]

de la proclamació de la II República a Mallorca

17.4.06

La República

Aquests dies s'ha celebrat el setanta-cinquè aniversari de la II República. Sovint m'he fet dues preguntes sobre aquest tema: què en queda avui en dia del llegat de la República? com hauria estat l'evolució del règim republicà fins avui en dia si no hagués estat truncat pel cop d'estat del 36? I si els aliats, una vegada haver acabat la Segona Guerra Mundial, haguessin destituït en Franco i haguessin tornat el poder als republicans, com es va arribar a albirar al seu moment?

No tenc el do de l'endevinament i tampoc no estic per fer una ucronia, així que no diré res de les dues darreres qüestions.

Quant a la primera pregunta, referida sobretot al règim polític, crec que és evident que en queda qualque coseta, però també que se n'han oblidat, sovint ben a posta, moltes d'altres. La transició es va fer des de la mateixa «legalitat» franquista. En cap moment es va propiciar una ruptura amb la dictadura i un retorn al que havia estat la República, ans, contràriament, foren les mateixes Corts del règim anterior les que votaren la transició cap a la democràcia. Aquest fet va tenir conseqüències altament positives, com la gairebé manca de violència del procés i la desactivació dels elements més involucionistes. Però també es va pagar un preu. A l'inrevés del que ha passat a altres indrets que han sortit d'una dictadura, aquí no es va fer una depuració de responsabilitats. No es va jutjar ningú pels crims contra la humanitat executats pels qui havien ostentat el poder dictatorial. Els qui s'havien enriquit gràcies a la corrupció, tampoc es varen veure obligats a retornar els fruits de les seves malifetes. Encara avui en dia hi ha un munt de propietats que foren expropiades a militants republicans, a sindicats, a partits polítics o a diverses entitats cíviques i socials que resten en mans de l'Estat o de qui els va obtenir de forma fraudulenta. Aquesta forma d'actuar va permetre que els hereus de Franco renunciassin a seguir exercint la violència, però no va possibilitar que es fes justícia amb els damnificats. Es va tractar a tothom igual, víctimes i botxins. I tal vegada, degut a les circumstàncies del moment, no es podia fer res més. És possible que si hom hagués volgut restituir la legalitat republicana i jutjar els opressors, hi hagués hagut un nou cop d'estat.

Però ara ja han passat molts d'anys, les coses han canviat i s'han esvaït aquells perills. No seria hora de fer justícia amb els qui patiren la repressió de la dictadura? No s'haurien de retornar els béns confiscats als hereus dels seus legítims propietaris?

Els tímids avanços que s'han fet en aquest aspecte em semblen totalment insuficients. I el que em resulta més mal d'entendre és la postura del Partit Popular. No volen fer cap concessió política per aconseguir la pau al País Basc, volen que es jutgin tots els assassins i es protegesquin les víctimes. Com així no defensen el mateix en el cas de les víctimes i els botxins de la dictadura? Com així accepten les concessions polítiques que es feren als franquistes al seu
moment?

Jaume Lladó. Professor
17/04/06

0 Comments:

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home