Homenatge a la II República

Comissió Cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la II República

Avui es compleixen 75 anys de l´adveniment de la Segona República. Fou el 14 d´abril de 1931 quan, com a conseqüència del triomf dels republicans i els socialistes a les eleccions municipals celebrades dos dies abans, Alfons XIII cessà en les seves funcions i es proclamà el règim republicà enmig d´una autèntica revolució popular de caràcter pacífic. És cert que a hores d´ara el debat sobre determinats aspectes del règim del 14 d´abril o les causes concretes del seu tràgic final segueix en part obert. Però el que ningú mínimament seriós no nega és que la República representà un episodi central dins la història de la lluita dels pobles de l´Estat espanyol per la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social.

La República es va desenvolupar en el complicadíssim context polític i econòmic internacional dels anys trenta. A més a més, els problemes estructurals que patia la nostra societat i la manca d´una cultura democràtica ben arrelada dificultaren la consolidació del projecte. Sens dubte, determinats aspectes del sistema polític establert entre 1931 i 1936 poden ser objecte de valoracions crítiques. Però, alhora, pensem que cal reivindicar públicament i transmetre a les generacions futures l´exercici i els valors de l´experiència republicana.

Així, cal destacar que durant el període republicà es va dur a terme el més seriós intent de posar les bases per a desenvolupar un Estat democràtic avançat i per impulsar un projecte de modernització en tota la història contemporània. Els primers governs republicans exerciren una admirable tasca encaminada a resoldre les seculars injustícies i desigualtats que patia l´Estat. En són bons exemples: la concessió del sufragi femení, la llei del divorci, l´impuls decidit a l´ensenyament públic i laic, la promoció de la cultura, les reformes en matèria social i agrària, la separació Església-Estat, i la reforma militar.

A més a més, el règim republicà implicà un increment espectacular de la participació política dels ciutadans. Per primera vegada sectors de la població que tradicionalment havien estat exclosos de la vida política, s´incorporaren al debat públic gràcies a l´extraordinària difusió de la premsa periòdica de totes les tendències i a l´extensió de la xarxa associativa. Amb la perspectiva que dóna el temps sobta que, en un context internacional marcat per l´avanç dels règims totalitaris, a l´Estat espanyol es fessin esforços tan notables per construir una de les democràcies més avançades de l´època.

Amb la implantació de la dictadura franquista, els hereus de la tradició republicana prosseguiren, des de la més dura clandestinitat, una desigual lluita per la recuperació dels ideals democràtics. La generositat amb què tants d´homes i dones sacrificaren les seves vides en la defensa d´aquests valors, constituí una transcendental aportació a la recuperació de les llibertats democràtiques després de la mort del general Franco. Aquesta contribució no fou degudament reconeguda en els anys de l´anomenada Transició Democràtica, sovint presentada com a graciosa concessió de determinades èlits polítiques al conjunt dels ciutadans. D´aquesta manera, es pretengué perllongar l´amnèsia col·lectiva i s´evità revisar a fons la història escrita pels vencedors de la conflagració civil de 1936-39.

Ara emperò, no és possible ignorar per més temps aquesta realitat. Malgrat les tergiversacions que sovintegen en determinats àmbits mediàtics i polítics, la recuperació de la memòria històrica s´escampa per tot arreu. En els darrers anys, a molts d´indrets de l´Estat espanyol s´han empès importants iniciatives en aquest sentit.

Al nostre entendre, és imprescindible que les Illes Balears s´incorporin plenament en aquest corrent. Les recerques historiogràfiques desenvolupades en els darrers decennis han pogut constatar l´esfereïdor abast de la repressió franquista a l´arxipèlag, així com l´existència, des de 1939 mateix, d´uns corrents de resistència política a la dictadura gens menyspreables. Però, malgrat això, des de les institucions públiques no s´han fet esforços suficients per transmetre a la ciutadania la necessitat de valorar adientment aquests episodis de la nostra història i d´atorgar el reconeixement públic adequat a les víctimes del franquisme. Reparar aquesta injustícia històrica no és només una obligació moral cap a les generacions que ens precedeixen, sinó també un requisit bàsic per poder avançar cap a noves fites democràtiques.

Per tot això, considerem imprescindible seguir impulsant iniciatives i activitats públiques destinades a divulgar els valors democràtics impulsats entre 1931 i 1936, reconèixer el deute que la nostra societat té amb els lluitadors antifranquistes, i aconseguir la supressió dels símbols exaltadors de la dictadura franquista que encara perduren als nostres carrers.

Publicat a Diario de Mallorca

14/04/06