14 d'abril: passat i present

En la història recent i actual de l'Estat espanyol a penes no disposam de símbols amb capacitat suficient per empastar i construir ponts entre tantes diferències i sectarismes. Vist amb una certa perspectiva, podem convenir que l'esperit del 14 d'abril tenia un aire de renovació i de canvi, suposà una oportunitat històrica per entrar definitivament en una modernitat que se'ns resistia, vigilada per unes classes socials nostàlgiques del passat i que mantenien la població al marge dels codis de la civilització democràtica. El 14 d'abril és una data màgica. Ens remet al somni d'una ciutadania que durant dècades no ha aconseguit l'autonomia suficient, no ha consolidat els drets democràtics i necessita alliberar-se de tantíssimes cadenes morals, socials i polítiques. Es tracta, doncs, de reivindicar l'esperit genuí d'aquella realitat nova que emergia al carrer aquell dimarts d'abril, dos dies després d'unes eleccions municipals que certificaren la mort d'una monarquia decadent i podrida. La millor manera de defensar de República, avui, és reivindicant l'esperit de la democràcia actual, reforçant els valors, els continguts i les conviccions que li han donat sentit al llarg de gairebé trenta anys. La República fracassà perquè no hi ha havia cultura democràtica, sinó més aviat molta efervescència ciutadana incontrolada i mal canalitzada. Setanta-cinc anys després, Europa torna a patir alguns símptomes de malestar, envelliment i esgotament. La democràcia perd simpatitzants i militants, mentre hom té la impressió que les institucions democràtiques en general tampoc no han tingut excessiva cura de formar la ciutadania. Exemples com Marbella, ses Salines, Calvià, Sineu o Montuïri, per citar només alguns dels casos de corrupció més utilitzats mediàticament, no beneficien ningú, però tampoc no ajuden a augmentar les conviccions democràtiques o republicanes. La realitat ens confirma que els poders que acabaren amb la República segueixen vius i acaben devorant tot allò i tots aquells que no estan al seu servei. Això, senyor Rubio, vós segurament mai no ho entendreu.

Pere Fullana. Historiador

Publicat al Diari de Balears

15/04/06