Aquell 14 d'abril de 1931 i la plaça de Cort
Com és sabut de molta gent, enguany, el 14 d'abril, es commemorarà el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República a l'Estat espanyol. Es tracta, doncs, d'una data significativa ja que sabem que els aniversaris que coincideixen amb el quart de segle, el mig, els tres quarts o el segle són especialment significatius. Per això, un grup de ciutadans i ciutadanes diversos ens hem constituït en Comissió cívica perquè aquest 75è aniversari no passi desapercebut i es celebri com creiem que pertoca. No cal dir que la Comissió és totalment oberta, plural, diversa i profundament democràtica en el seu funcionament. Però aquesta pluralitat no ha estat en cap moment limitadora, sinó que ha estat més bé enriquidora i hem pogut elaborar un Manifest i un calendari de diversos actes, que duraran tot l'any i que tendran en el 14 d'abril un dels seus esdeveniments centrals.
La utilització de la plaça de Cort per a la commemoració de la proclamació de la Segona República ha estat envoltada de polèmica per la inicial negació de l'autorització per part de l'equip de Govern del PP de l'Ajuntament. Finalment, però i previ un lleu canvi d'hora, l'equip de Govern hi ha accedit, però, fent semblar que hi ha hagut una certa caparrudesa dels organitzadors ja que el consistori havia proposat altres indrets. No és obstinació voler fer la commemoració a la plaça de Cort, sinó més bé tot el contrari. Hem de recordar que històricament la plaça de Cort ha estat el centre cívic i neuràlgic de la ciutat i de la vida ciutadana. S'hi han desenvolupat alguns dels principals esdeveniments ciutadans i la centralitat, la simbologia i la tradició de la plaça ha estat una constant al llarg de la història contemporània.
Però, si en els memorables dies del 14 i 15 d'abril de 1931 hi hagué un lloc per excel·lència que concentrà les mostres de ciutadania, alegria, civisme i canvi, aquest va ser la plaça de Cort. Permeteu-me que recordi els fets d'aquell esperançador 14 d'abril.
Al migdia, es començaren a concentrar petits redolins de republicans a la plaça de Cort que comentaven apassionadament les notícies que es rebien i, fins i tot, en comptades ocasions es varen proferir crits a favor de la República. També es deixaren veure per la plaça alguns dels 5 republicans i 4 socialistes que havien estat elegits regidors en les eleccions municipals del 12 d'abril i que eren ovacionats pels concentrats.
A les 15 h, davant les notícies que es rebien sobre el possible canvi de règim, en el Casino Republicà de Palma es reuní el Comitè Revolucionari de Mallorca, integrat per republicans i socialistes paritàriament, per acordar possessionar-se del Govern Civil -ho farien el republicà Antoni Pou, que l'encapçalaria, i el socialista Jaume Garcia-, de la Diputació Provincial -se n'encarregarien el republicà Francesc Julià (president), el reformista Ferran Pou i el socialista Jaume Bauzà- i de l'Ajuntament de Palma -el socialista Llorenç Bisbal (batle), el republicà Josep Tomàs Renteria i els socialistes Ignasi Ferretjans, Alexandre Jaume i Jaume Rebassa-. Mitja hora després, quan en Figuera tocava les 15.30 h les pissarres de la redacció del diari La Última Hora de la plaça de Cort anunciaren la proclamació de la República a Barcelona. La notícia va recórrer amb rapidesa la ciutat i es començà a concentrar nombrosa gent a la plaça.
Quan passaven les 15.45 h una comissió de republicans i socialistes pujà al balcó de l'Ajuntament i hissà la bandera tricolor republicana. L'acte fou celebrat pels assistents i, després, des del balcó de la Casa de la Vila pronunciaren parlaments els regidors antimonàrquics electes Josep Tomàs Renteria i Francesc Villalonga, a més d'Adolfo Fernández Moreda i Antoni Pou. Les peticions de calma i ordre als congregats foren reiterades. A continuació, en nom de la República, Antoni Pou, Alexandre Jaume, Ignasi Ferretjans i Josep Tomàs Renteria prengueren possessió de la Casa de la Vila, on es trobaven reunits els membres més destacats dels grups antidinàstics.
Des de la Casa de la Vila, un poc passades les 16 h, els republicans i els socialistes es dirigiren cap al Palau de la Diputació i, sense trobar resistència, varen prendre possessió pacífica de l'edifici. Al mateix temps, hi varen ser proclamades provisionalment les noves autoritats: Antoni Pou Reus, nou governador civil de les Balears; Francesc Julià Perelló, president de la Diputació, i Llorenç Bisbal, batle de Palma, que arran de trobar-se malalt es decidí que se'n fes càrrec provisionalment el socialista Alexandre Jaume. Les noves autoritats, a les 17 h, signaren un ban en nom del Comitè Provincial Republicano-Socialista que declarava que «En España es un hecho la República» i que es possessionaven dels càrrecs en nom de la voluntat del poble.
A les 17.20 h hom difongué la notícia que la família reial havia sortit amb tren especial de Madrid i que Niceto Alcalá Zamora s'havia encarregat de la presidència del Govern provisional. Seguidament, des del balcó de l'Ajuntament el republicà federal Francesc Villalonga i els socialistes Alexandre Jaume i Ignasi Ferretjans hi pronunciaren parlaments. Hi fou hissada la bandera mallorquina amb una gran ovació, mentre Francesc Villalonga tocava a sometent la campana d'en Figuera, tal com s'havia fet el dia de l'entrada de la Primera República. Després de la proclamació de la República a la plaça de Cort, es féu una manifestació pacífica des de la Casa de la Vila fins al Govern Civil situat a la cantonada dels carrers de la Unió i de Brondo. A la nit, diverses bandes de música, al so de La Marsellesa, varen recórrer festivament els carrers cèntrics de la ciutat.
L'endemà, declarat dia de festa pel Govern Provisional de la República, es varen possessionar de manera oficial els nous càrrecs. Així, prop de les 4 de la matinada arribà un telegrama del ministre de la Governació ordenant el lliurament del Govern Civil a Antoni Pou Reus. Ràpidament, el president de l'Audiència i governador provisional Gil de Tejada comunicà la notícia a Antoni Pou, al qual fou lliurat el comandament de la província a les 8 del matí. A les 10.30 h, novament la plaça de Cort i la Casa de la Vila es convertiren en el centre del canvi de règim amb la presa de possessió oficial de Llorenç Bisbal de la batlia de Palma.
Voldria destacar com el 1945 l'intel·lectual i regidor republicà Francesc de Sales Aguiló, des de l'exili, recordava el 14 d'abril de 1931: «Aquell dia, les campanes d'En Figuera eren desficioses i precipitades, seques i gojoses, com ferides d'una emoció nova, que s'afanyava a estendre damunt la Ciutat, assolellada i tranquil·la, a les dues del migdia d'un dia gloriós de primavera mediterrània. La gent, a correntsos, sortia de ca seva, i es dirigia a la Plaça de Cort, sense saber per què hi anava i ben dejuna de la sorpresa que li esperava. En Figuera tocava a foc... Però ja es distingia que no era un incendi material, destructor, que tot ho consumeix. Era foc, però un foc immaterial, símbol de l'esperit encès d'un poble que per a pròpia voluntat recobrava sa llibertat. Era el foc de foganya de casa pairal, a l'entorn del qual tota la família civil agermanada, tot el poble unit, havia de projectar i construir la Ciutat Futura.
Els republicans que havíem format part del Comitè Revolucionari -la sola paraula revolució, dins l'ambient de plàcida tranquil·litat i de treball i viure fàcil, a Mallorca, encara, aleshores, sonava com una estridència passiva, gairebé innecessària i inútil...-, els socialistes i republicans que integràvem el comitè de la Conjunció Republicana Socialista, els dirigents dels partits i sindicats, i els ciutadans llisos i indiferents, tothom anava arribant a la Plaça de Cort. Silenciosament, sense crits, quasi sense paraules, molts amb llàgrimes, ens abraçàvem i estrenyíem les mans. Ja sabíem la bona nova, que la ràdio ens havia portat: a Barcelona, acabava d'ésser proclamada la República Catalana.
Després d'un breu i ràpid canvi d'impressions, mentre duien les banderes republicanes, fou decidida la immediata proclamació de la República. Des del balcó de la Casa Gran -Casa de la Ciutat- i des del Palau de la Diputació Provincial, fou proclamada la República; s'hissaren banderes i es digueren unes paraules plenes d'entusiasme i d'esperança. La gernació, que ja omplia la Plaça de Cort i els carrers afluents, sorpresa i admirada, demostrà la seva conformitat amb aclamacions i mamballetes.
Així, amb decisió i senzillesa, ressuscità el poble que proclamà la República a Palma de Mallorca, després de la proclamació a Eibar i a Barcelona. El poble prengué possessió de l'Autoritat i de Casa Seva: Ajuntament, Diputació i Govern Civil. I els ciutadans, amb ciutadania, desfilaren hores i més hores, seguit seguit, fins a la matinada, davant els seus legítims representants, als quals estrenyien la mà, tot dient la salutació de consuetud: -Enhorabona. Que sigui per molts anys». Aguiló acabava l'article amb un esperançador «Però... un 14 d'abril vendrà [...] i En Figuera tornarà a tocar...»
Gairebé ningú després del canvi de règim de la Monarquia a la República negà la seva legitimitat, tot i haver arribat després d'unes eleccions municipals, i es destacà, fonamentalment, l'ordre i el civisme d'aquells esperançadors dies d'abril de 1931. El canvi de forma d'Estat, sense vessar gens de sang, fou reconegut aleshores com a model de transició arreu d'Europa i del món.
Arnau Company i Mates, historiador i membre de la Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la Segona República.
Publicat al Diari de Balears
09/04/06
La utilització de la plaça de Cort per a la commemoració de la proclamació de la Segona República ha estat envoltada de polèmica per la inicial negació de l'autorització per part de l'equip de Govern del PP de l'Ajuntament. Finalment, però i previ un lleu canvi d'hora, l'equip de Govern hi ha accedit, però, fent semblar que hi ha hagut una certa caparrudesa dels organitzadors ja que el consistori havia proposat altres indrets. No és obstinació voler fer la commemoració a la plaça de Cort, sinó més bé tot el contrari. Hem de recordar que històricament la plaça de Cort ha estat el centre cívic i neuràlgic de la ciutat i de la vida ciutadana. S'hi han desenvolupat alguns dels principals esdeveniments ciutadans i la centralitat, la simbologia i la tradició de la plaça ha estat una constant al llarg de la història contemporània.
Però, si en els memorables dies del 14 i 15 d'abril de 1931 hi hagué un lloc per excel·lència que concentrà les mostres de ciutadania, alegria, civisme i canvi, aquest va ser la plaça de Cort. Permeteu-me que recordi els fets d'aquell esperançador 14 d'abril.
Al migdia, es començaren a concentrar petits redolins de republicans a la plaça de Cort que comentaven apassionadament les notícies que es rebien i, fins i tot, en comptades ocasions es varen proferir crits a favor de la República. També es deixaren veure per la plaça alguns dels 5 republicans i 4 socialistes que havien estat elegits regidors en les eleccions municipals del 12 d'abril i que eren ovacionats pels concentrats.
A les 15 h, davant les notícies que es rebien sobre el possible canvi de règim, en el Casino Republicà de Palma es reuní el Comitè Revolucionari de Mallorca, integrat per republicans i socialistes paritàriament, per acordar possessionar-se del Govern Civil -ho farien el republicà Antoni Pou, que l'encapçalaria, i el socialista Jaume Garcia-, de la Diputació Provincial -se n'encarregarien el republicà Francesc Julià (president), el reformista Ferran Pou i el socialista Jaume Bauzà- i de l'Ajuntament de Palma -el socialista Llorenç Bisbal (batle), el republicà Josep Tomàs Renteria i els socialistes Ignasi Ferretjans, Alexandre Jaume i Jaume Rebassa-. Mitja hora després, quan en Figuera tocava les 15.30 h les pissarres de la redacció del diari La Última Hora de la plaça de Cort anunciaren la proclamació de la República a Barcelona. La notícia va recórrer amb rapidesa la ciutat i es començà a concentrar nombrosa gent a la plaça.
Quan passaven les 15.45 h una comissió de republicans i socialistes pujà al balcó de l'Ajuntament i hissà la bandera tricolor republicana. L'acte fou celebrat pels assistents i, després, des del balcó de la Casa de la Vila pronunciaren parlaments els regidors antimonàrquics electes Josep Tomàs Renteria i Francesc Villalonga, a més d'Adolfo Fernández Moreda i Antoni Pou. Les peticions de calma i ordre als congregats foren reiterades. A continuació, en nom de la República, Antoni Pou, Alexandre Jaume, Ignasi Ferretjans i Josep Tomàs Renteria prengueren possessió de la Casa de la Vila, on es trobaven reunits els membres més destacats dels grups antidinàstics.
Des de la Casa de la Vila, un poc passades les 16 h, els republicans i els socialistes es dirigiren cap al Palau de la Diputació i, sense trobar resistència, varen prendre possessió pacífica de l'edifici. Al mateix temps, hi varen ser proclamades provisionalment les noves autoritats: Antoni Pou Reus, nou governador civil de les Balears; Francesc Julià Perelló, president de la Diputació, i Llorenç Bisbal, batle de Palma, que arran de trobar-se malalt es decidí que se'n fes càrrec provisionalment el socialista Alexandre Jaume. Les noves autoritats, a les 17 h, signaren un ban en nom del Comitè Provincial Republicano-Socialista que declarava que «En España es un hecho la República» i que es possessionaven dels càrrecs en nom de la voluntat del poble.
A les 17.20 h hom difongué la notícia que la família reial havia sortit amb tren especial de Madrid i que Niceto Alcalá Zamora s'havia encarregat de la presidència del Govern provisional. Seguidament, des del balcó de l'Ajuntament el republicà federal Francesc Villalonga i els socialistes Alexandre Jaume i Ignasi Ferretjans hi pronunciaren parlaments. Hi fou hissada la bandera mallorquina amb una gran ovació, mentre Francesc Villalonga tocava a sometent la campana d'en Figuera, tal com s'havia fet el dia de l'entrada de la Primera República. Després de la proclamació de la República a la plaça de Cort, es féu una manifestació pacífica des de la Casa de la Vila fins al Govern Civil situat a la cantonada dels carrers de la Unió i de Brondo. A la nit, diverses bandes de música, al so de La Marsellesa, varen recórrer festivament els carrers cèntrics de la ciutat.
L'endemà, declarat dia de festa pel Govern Provisional de la República, es varen possessionar de manera oficial els nous càrrecs. Així, prop de les 4 de la matinada arribà un telegrama del ministre de la Governació ordenant el lliurament del Govern Civil a Antoni Pou Reus. Ràpidament, el president de l'Audiència i governador provisional Gil de Tejada comunicà la notícia a Antoni Pou, al qual fou lliurat el comandament de la província a les 8 del matí. A les 10.30 h, novament la plaça de Cort i la Casa de la Vila es convertiren en el centre del canvi de règim amb la presa de possessió oficial de Llorenç Bisbal de la batlia de Palma.
Voldria destacar com el 1945 l'intel·lectual i regidor republicà Francesc de Sales Aguiló, des de l'exili, recordava el 14 d'abril de 1931: «Aquell dia, les campanes d'En Figuera eren desficioses i precipitades, seques i gojoses, com ferides d'una emoció nova, que s'afanyava a estendre damunt la Ciutat, assolellada i tranquil·la, a les dues del migdia d'un dia gloriós de primavera mediterrània. La gent, a correntsos, sortia de ca seva, i es dirigia a la Plaça de Cort, sense saber per què hi anava i ben dejuna de la sorpresa que li esperava. En Figuera tocava a foc... Però ja es distingia que no era un incendi material, destructor, que tot ho consumeix. Era foc, però un foc immaterial, símbol de l'esperit encès d'un poble que per a pròpia voluntat recobrava sa llibertat. Era el foc de foganya de casa pairal, a l'entorn del qual tota la família civil agermanada, tot el poble unit, havia de projectar i construir la Ciutat Futura.
Els republicans que havíem format part del Comitè Revolucionari -la sola paraula revolució, dins l'ambient de plàcida tranquil·litat i de treball i viure fàcil, a Mallorca, encara, aleshores, sonava com una estridència passiva, gairebé innecessària i inútil...-, els socialistes i republicans que integràvem el comitè de la Conjunció Republicana Socialista, els dirigents dels partits i sindicats, i els ciutadans llisos i indiferents, tothom anava arribant a la Plaça de Cort. Silenciosament, sense crits, quasi sense paraules, molts amb llàgrimes, ens abraçàvem i estrenyíem les mans. Ja sabíem la bona nova, que la ràdio ens havia portat: a Barcelona, acabava d'ésser proclamada la República Catalana.
Després d'un breu i ràpid canvi d'impressions, mentre duien les banderes republicanes, fou decidida la immediata proclamació de la República. Des del balcó de la Casa Gran -Casa de la Ciutat- i des del Palau de la Diputació Provincial, fou proclamada la República; s'hissaren banderes i es digueren unes paraules plenes d'entusiasme i d'esperança. La gernació, que ja omplia la Plaça de Cort i els carrers afluents, sorpresa i admirada, demostrà la seva conformitat amb aclamacions i mamballetes.
Així, amb decisió i senzillesa, ressuscità el poble que proclamà la República a Palma de Mallorca, després de la proclamació a Eibar i a Barcelona. El poble prengué possessió de l'Autoritat i de Casa Seva: Ajuntament, Diputació i Govern Civil. I els ciutadans, amb ciutadania, desfilaren hores i més hores, seguit seguit, fins a la matinada, davant els seus legítims representants, als quals estrenyien la mà, tot dient la salutació de consuetud: -Enhorabona. Que sigui per molts anys». Aguiló acabava l'article amb un esperançador «Però... un 14 d'abril vendrà [...] i En Figuera tornarà a tocar...»
Gairebé ningú després del canvi de règim de la Monarquia a la República negà la seva legitimitat, tot i haver arribat després d'unes eleccions municipals, i es destacà, fonamentalment, l'ordre i el civisme d'aquells esperançadors dies d'abril de 1931. El canvi de forma d'Estat, sense vessar gens de sang, fou reconegut aleshores com a model de transició arreu d'Europa i del món.
Arnau Company i Mates, historiador i membre de la Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la Segona República.
Publicat al Diari de Balears
09/04/06
posted by Dossier progressistes | 4/09/2006
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home