75 aniversari [ 1931 - 2006 ]

de la proclamació de la II República a Mallorca

20.7.06

Setanta anys


Durant els últims setanta anys hem madurat cívicament com a Estat i la conjuntura actual requereix emproar el futur amb majors dosis de realisme i d'utopia alhora. De l'incivisme de la guerra hem après a valorar la pau i la democràcia, sobretot. Però també sabem que més que mai és imprescindible el respecte i la maduresa per poder anomenar les coses pel seu nom i curar finalment les nafres que encara continuen obertes. Mai no m'ha agradat passar factures a ningú, en nom d'una causa per legítima que sia; de la mateixa manera que mai no m'ha satisfet l'actitud d'aquells que, passi el que passi, sempre es victimitzen i aspiren a treure rendibilitat social o política. Tinc amics i parents a tots dos bàndols que s'enfrontaren el juliol de 1936; conec i he estudiat amb una certa profunditat experiències esgarrifants entre els que estaven a favor dels revoltats i sent una gran atracció per molts dels que donaren la vida per la democràcia i la república, defensaren l'esperit de la República, la legalitat constituïda i mai no perderen de vista l'horitzó al qual encaminaven la seva vida. La història de la Guerra Civil va condicionar absolutament el paradigma social de la generació dels meus pares i mestres. No obstant això, form part d'aquella generació que tingué la fortuna de no haver de manifestar-se favorable al feixisme, i pogué elegir no anar a cap de les seves manifestacions ni apuntar-se a cap dels seus projectes juvenils. Una generació que pogué escollir la llibertat com imaginari ideal on instal·lar-se. El feixisme ha estat condemnat i deslegitimat socialment i políticament, malgrat quedin residus més o menys camuflats i instal·lats en partits legals. Els vencedors de la Guerra ja han estat derrotats i vençuts, perquè la causa que defensaren o el pretext que utilitzaren per aixecar-se tots sabem que era una fal·làcia i un mecanisme de reproducció d'intoleràncies, radicalismes i totalitarismes que continuen aletargats a l'interior de molts individus i col·lectius espanyols. Em referesc, com no pot ser d'una altra manera, a aquesta Espanya que a un percentatge considerable dels que hi residim no ens acaba de satisfer d'allò més.

Pere Fullana, historiador

Diari de Balears
19/07/06

0 Comments:

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home