75 aniversari [ 1931 - 2006 ]

de la proclamació de la II República a Mallorca

14.5.06

Memòria històrica i monuments franquistes

MARGALIDA CAPELLÀ I ROIG (*)

Un recent article d´ARCA publicat en aquest diari explicava el posicionament d´aquesta institució sobre el manteniment de monuments franquistes en carrers i places a tot l´Estat. ARCA ha demanat que no es destrueixin en cap cas, ni es retirin sistemàticament els símbols i els records monumentals de l´època franquista: es tracta de patrimoni històric material i "totes les époques han de ser recordades, avaluades i respectades en les seves manifestacions físiques o intangibles". És mes, segons ARCA, aquests monuments formen part de la pròpia "memòria històrica", que és un "patrimoni intangible de la Humanitat" i cal respectar-la per a què la ciutadania "conegui la lliçò perenne del patrimoni, tregui les seves pròpies conseqüències, admiri i imiti com feien de bé les coses els nostres majors i, amb totes les seves forces, lluiti perquè la societat no caigui mai més en les errades del passat". Tot i reconèixer sinzerament la tasca d´ARCA en la protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra Illa i la denúncia constant que ha fet i fa contra la destrucció del nostre entorn urbà, volem mostrar el nostre desacord amb aquesta postura. El que es planteja amb aquests monuments no és una qüestió de correcció política ni molt manco de protecció del patrimoni cultural immaterial, sinó de respecte a les víctimes de la guerra civil i el franquisme i, a més, de respecte dels drets humans.
La memòria històrica sobre la guerra civil i el franquisme no és cap patrimoni cultural immaterial (o patrimoni intangible de la Humanitat): l´única cultura que es pot deduir d´aquesta memòria, així com dels monuments franquistes, és la cultura de la impunitat i contra aquesta mateixa impunitat lluiten les Nacions Unides, inclosa la UNESCO, que forma part del sistema de l´ONU. Serà patrimoni cultural quan s´hagin aplicat els Principis de veritat, justícia i reparació a totes les víctimes de la guerra civil. És més, la mateixa Convenció que protegeix el patrimoni cultural immaterial (Conveni de París de 2003) deixa ben clar (article primer) que "només es tendrà en compte el patrimoni cultural immaterial que sigui compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre comunitats, grups d´individus i de desenvolupament sostenible". Lo contrari seria admetre que tradicions i usos socials com la violència de gènere o el racisme són també patrimoni cultural intangible. La memòria històrica, mentre només contengui el patiment de les víctimes i no hi hagi un reconeixement i una reparació institucional, solemne i clara, és a dir, mentre no es reconeguin i es facin efectius els drets humans de les víctimes i els seus familiars, no pot ser patrimoni cultural de cap manera.
Pel que fa al patrimoni històric material, concretament els monuments franquistes, no és possible mantenir-los en el seu estat originari. La majoria no tenen un "valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l´art o de la ciència" (article primer del Conveni sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural, de 1972) -pensem en la "Cruz de los caídos" de Palma- i tots ells són homenatges parcials a unes víctimes de la guerra i alhora un recordatori als vençuts -molts encara vius- de que varen perdre la guerra, i, amb ella, la seva dignitat com a persones i com a ciutadans.
No és prudent deixar que aquests monuments passin a la Història sense explicar clarament el que va ser la guerra civil i el franquisme i el que va suposar el feixisme a Espanya i a Europa. Si ARCA, que és la institució més experta en aquest tema, pretén conservar aquests monuments pel seu caràcter històric, ens permetem suggerir que com a mínim promoguin la seva identificació clara com a monuments dedicats a l´imperi de les armes per damunt de la legitimitat de la democràcia, a la impunitat per damunt de la justícia i a la confrontació enlloc de la reconciliació. O bé que els retirin a un museu, perquè qui els vulgui veure hi pugui anar tranquil·lament i s´eviti així que els supervivents de la guerra incivil i del franquisme siguin humiliats ni un dia més en el que els queda de vida.
(*) Professora Dra. de Dret internacional públic a l´UIB i membre de l´Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.
Publicat al Diario de Mallorca
14/05/06

0 Comments:

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home