Religió municipal

Seria un greu error que la ciutadania no fonamentalista es posàs a la mateixa alçada que els integristes comandats per la senyora Cirer, un greu error. Allà on ells apliquen intolerància i dogma, la resta hem de mantenir la coherència amb un ideari de llibertat i respecte. Allà on ells ens falten al respecte, hem de procurar eludir l'enfrontament de carrer. És en el debat de les idees on tenim el camp de batalla i els ha de quedar clar que no utilitzarem els seus mètodes perquè en la baixesa tenen totes les de guanyar. Hem respectat les seves processons molt més del que ells mateixos les respecten omplint-les de flolklorisme que poc o res té a veure amb les seves creences religioses. Però és igual. Malgrat que confonen l'espectacle amb la litúrgia i aturen una ciutat sense que els importin les creences dels seus ciutadans, no hem dit res. Podríem, per exemple, exercir la nostra llibertat i convocar els no integristes a obrir les finestres de les cases i deixar anar la música que s'ajuntaria amb la dels aparells portàtils dels vianants que participassin amb la imposició de les nostres idees sobre la convivència dels altres. Imaginau que mentre passa la processó, amb els seus paramilitars tocant tambors i cornetes, de fons se sentís l'emissora que prèviament tots hauríem sintonitzat (en el meu exemple podria ser Flaix FM, prou moguda perquè destacàs). Ens dirien el que no està en el diccionari i, vos ho dic amb tota sinceritat, crec que tendrien raó.

I ara digau-me què hem de dir als integristes comandats per la senyora Cirer que prohibeixen un concert celebració de75è aniversari de la proclamació de la II República amb l'anticonstitucional argument que és Divendres Sant. Encara no se n'han temut que enacionalcatolicisme s'acabà amb el dictador que l'Església col·laborà a mantenir sense escrúpols. La Constitució que ens freguen per la cara cada vegada que qualque llibertat no els convé, sigui l'Espanya més plurao els matrimonis entre persones del mateix sexe, allunya la religió dels àmbits d'organització civil. No existeix una religió d'Estat, malgrat que podríem arribar a creure que en el procés de descentralització s'han anat configurant religions autonòmiques o municipals.

Si la religió ha de determinar les nostres possibilitats de celebració, ja em veig comprant condons morats per alleugerir el pecat de la carn que m'és consubstancial. Morats o negres, que en això pens que encara no hi ha doctrina oficiosa (l'oficial prohibeix els anticonceptius i la manca de descendència nombrosa dels nostres integristes municipals explicaria la mala llet que manegen o la perversa hipocresia del seu discurs, triau). Ara només ens falta veure com la batlessa fa una fàtua dolguda per unes vinyetes, no necessàriament de contingut anticatòlic. Donada la gran simbiosi entre el poder polític i el religiós fins arribar a confondre's, bastarà caricaturitzar-la a ella per ser titllat d'heretge, amoral i decadent i condemnat a la foguera. Bé, a la foguera o quedar-te sense feina, que ve a ser el mateix.

Ferran Aguiló. .
ferranaguilo@airtel.net

Publicat al Diari de Balears
17/03/06