75 aniversari [ 1931 - 2006 ]

de la proclamació de la II República a Mallorca

13.12.05

Fal·làcies del 1936

Un dels aspectes més sorprenents del cop d'estat del 1936 és la increïble capacitat de mentir de bona part dels militars revoltats i la sorprenent credulitat de les autoritats republicanes. El 18 de juliol, quan mitja Espanya ja era en flames, el president del govern de la República, Santiago Casares Quiroga, d'Izquierda Republicana, afirmava que a Sevilla s'havia aturat el cop d'estat, convençut que el general de carrabiners Gonzalo Queipo de Llano la conservaria per al govern legítim. Res més lluny de la realitat, ja que aleshores aquest macabre militar ja afusellava a tort i a dret tots els defensors de la legalitat republicana que podia agafar.

A Oviedo, aquell mateix 19 de juliol, el coronel Antonio Aranda va convèncer la majoria dels dirigents obrers i el governador civil de la província de la seva fidelitat a la República i no va repartir les seves armes als sindicalistes amb l'excusa, precisament, de la legalitat republicana. A sobre, el coronel Aranda va convèncer els miners de la conveniència d'organitzar una columna per a socórrer Madrid. Tot d'una que els milicians d'esquerres més combatents varen haver abandonat Oviedo, el coronel Aranda es va aixecar i va fer afusellar l'incaut governador civil republicà que havia cregut en la seva paraula i el considerava un «home d'honor».

L'aixecament es va produir el 20 de juliol a Galícia. A la Corunya, el governador civil, Francisco Pérez Carballo, amic personal de Casares Quiroga, es va negar a donar armes als sindicats perquè el governador militar, el general Pita Romero, antifeixista convençut, havia rebut la promesa solemne dels seus oficials que no es revoltarien. Tanmateix, la majoria dels militars s'aixecaren contra la República, assassinaren el general Pita, el governador civil i la seva esposa, que estava embarassada.

A València, on els militars romangueren quasi dues setmanes indecisos entre la rebel·lió i l'adhesió al poder legalment establert, la Guàrdia Civil es decantà aparentment pel Govern de Madrid. El 25 de juliol del 1936, partí cap a Terol una columna integrada, tal com havia exigit la Junta Delegada del Govern Republicà desplaçada a València i presidida per Diego Martínez Barrio, per guàrdies civils i milicians d'esquerres, en la proporció de tres a un. A l'alçada de la Puebla de Valverde, els guàrdies civils mataren als ingenus milicians i es passaren als rebels.

També a Mallorca, com han explicat Miquel Duran i Josep Massot, el darrer governador civil de la República, l'escriptor Antonio Espina cregué en les falses promeses del general Manuel Goded, que ben poc abans d'aixecar-se i proclamar l'estat de guerra encara es presentava com a fidel al Govern de Madrid. Espina no volgué donar armes als partits republicans i als grups d'esquerres que ho sol·licitaven davant els rumors del cop d'estat a Àfrica i a la Península, facilitant així el ràpid triomf dels militars el 19 de juliol del 1939.

Antoni Marimon. Historiador
Publicat al Diari de Balears
13/12/05

0 Comments:

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home