Londres també va trair la república

Un dels aspectes més interessants de la brillant síntesi d'Antony Beevor sobre la Guerra Civil espanyola publicada recentment per l'editorial Crítica, és el paper jugat per les autoritats britàniques els primers dies de la guerra, el juliol i agost de 1936.

És ben sabut, i record, per exemple, un número monogràfic de la revista Historia 16 titulat Francia traicionó a la República, que el govern de centre i esquerra de Léon Blum no es va atrevir a enviar les armes i els avions sol·licitats per la República espanyola. Però en aquesta actitud hi va jugar un paper fonamental l'aliança de París amb Londres i la determinació de les autoritats britàniques, sobretot el ministre d'afers exteriors Anthony Eden a no fer res que pogués molestar l'Alemanya nazi i precipitar una nova guerra mundial.

Segons Beevor, encara en els primers dies d'agost, davant la possibilitat que el govern de París canviàs d'opinió, els diplomàtics britànics llençaren una ofensiva per desacreditar l'Espanya republicana, suposadament completament en mans dels anarquistes més extremistes. L'ambaixador britànic a París era partidari dels militars rebels, ja que considerava que eren els únics que podien aturar els revolucionaris anarquistes i comunistes.

El 8 d'agost, la por a complicacions internacionals i l'actitud de Londres determinaren que el govern de Léon Blum prohibís totalment l'exportació de material de guerra a Espanya.

Alguns dies després, i sense que Roma ni Berlín s'haguessin compromès a res, el govern de Londres decidia aplicar un total embargament d'armes cap a Espanya, de manera que el govern legítim de Madrid restà sense cap ajut de les principals democràcies occidentals europees.

Mentrestant, desenes d'avions i centenars d'assessors alemanys i italians s'incorporaven a les tropes dels golpistes que travessaven l'estret de Gibraltar i avançaven en direcció a Madrid.

Les raons d'aquesta actitud es poden trobar en la por dels sectors conservadors britànics a una revolució social i el seu rebuig frontal al règim soviètic. El primer ministre Stanley Baldwin li va dir al ministre d'afers exteriors, l'esmentat Eden, que de cap manera no havien de participar en una lluita a Espanya al costat dels «russos». A més, la majoria dels diplomàtics destacats a Espanya eren clarament partidaris dels rebels; així com els oficials de la base naval de Gibraltar que estaven horroritzats pels motins esdevenguts a la flota republicana.

Encara que els sectors obrers i els intel·lectuals més progressistes simpatitzassin amb la República, no hi ha dubte que el món empresarial i els polítics que detentaven el poder tenien més por a una Espanya revolucionària que a una Espanya feixista. La Royal Navy, fins i tot va facilitar les comunicacions dels rebels a través de Gibraltar i va enviar un cuirassat a la badia d'Algesires per impedir un atac republicà. Així, la República fou abandonada per les potències democràtiques i lliurada gairebé indefensa als professionals de la violència.

Antoni Marimon. Historiador

Publicat al Diari de Balears

29/11/05