Memòria històrica

Col·legues d´aquesta secció i d´altres papers han escrit sovint que la democràcia de què gaudim arrossega un error, enorme, d´entrada; ras i curt; la per alguns tan lloada Transició va ser poc menys que una innocentada; d´allò que aleshores es va fer malament ara en pagam les conseqüències, i per ventura, tal com van les coses, les pagarem pels segles dels segles. Les forces polítiques que representaven el diguem-ne centreesquerra, per pragmatisme, per no desaprofitar una oportunitat que devien considerar històrica per apropar-nos la democràcia i o per les raons que sigui, varen cedir en excés a l´hora del canvi de règim i, entre altres coses, es varen deixar impunes un seguit de ferides sagnants que encara coegen. És possible que no fos tan fàcil la negociació, que la pressió dels poders fàctics intactes del franquisme fos brutal, que pensassin, els demòcrates, que seria beneficiós per a la majoria fer-se una mica el despistat, però el favor, si es pot dir així, que es feia als vençuts de la Guerra Civil va ser ben minso. També és cert que, en els anys en què el PSOE va tallar el bacallà, tampoc no va interessar gaire remenar les cendres del passat. Hem arribat fins aquí, i dol constatar que el de la Guerra Civil, que és la mare de tots els ous i de tots els desastres, és un fantasma que encara no està conjurat. Exigim a d´altri que passi comptes amb el seu passat més tenebrós, aplaudim els gestos que provenen de Xile i de l´Argentina, i abans d´Alemanya i del Japó; arrufam el nas, i sobretot els jutges dits estrella, quan ens toca passar la nostra consciència pel sedàs; un Serrano Súñer pot poder morir plàcidament al seu poble, un Fraga o un Martín Villa han ostentat càrrecs d´alta volada al llarg de la democràcia com si fos la cosa més natural del món; són exemples de gents de renom, però es podrien esmentar la tira de reietons de baixa estofa que no tenen cap mania, des de càrrecs públics, sempre que en tenen l´ocasió, de vindicar amb orgull l´herència del dictador. Tenen tot el dret a fer-ho, i és bo que així sigui; el PP mateix, per bé que no ho digui de manera clara, amagant al cap davall les mil i una argúcies dels reglaments i de la llei, sol oposar-se per sistema a qualsevol iniciativa de caire antifraquista, ni que sigui de tall simbòlic. Això, és clar, no els fa responsables de cap de les atrocitats comeses. És tan sols constatar una dada. Enmig de tot plegat no ha d´estranyar la indignació dels perdedors. Quedi clar que el fet de ser perdedors no els concedeix ni una moralitat ni una dignitat més altes que els vencedors, (al cap i a la fi, sabem prou bé que les guerres, les fans els qui són enviats al front a pelar enemics, que solen ser sempre la tropa d´innocents a qui ni els va ni els ve el remenat, però que eren allà per casualitat). Qualque casta de restitució, tanmateix, sí que se la mereixen, en la mesura en què durant massa anys els seus drets (civils, laborals) els han estat robats. La Generalitat de Catalunya té previst crear, en aquest sentit, un Memorial Democràtic per retornar-los el bon nom. És d´admirar, en aquest sentit, l´entrevista exemplar que publicava el Diario de Mallorca, aquest proppassat diumenge, amb el senyor Llorenç Noguera. No es tracta de vindicar una venjança, inútil d´altra banda, sinó honorar com pertoca els morts, molts dels quals els familiars més propers no saben on paren. No hi deu haver res més repugnant que traficar amb cadàvers desconeguts.

Jeroni Salom

Diari de Mallorca 27/07/2005