75 aniversari [ 1931 - 2006 ]

de la proclamació de la II República a Mallorca

16.5.06

Escapar d'una illa




El 1981, Jean Schalekamp, un escriptor holandès resident a Mallorca, va escriure un llibre sobre la guerra civil del 1936 titulat D'una illa hom no en pot fugir. Però és un fet que alguns republicans pogueren escapar de la Mallorca franquista mitjançant petites embarcacions. Precisament, un dels moments més dramàtics de la magnífica biografia de Pere Capellà La lluita incansable per la llibertat, obra de Pere Fullana, és el relat de la seva escapada poc després de l'aixecament facciós del 19 de juliol de 1936. A causa d'uns anònims que l'amenaçaven de mort, Pere Capellà era conscient que seria represaliat i no va cometre la ingenuïtat de pensar, com feren altres dirigents republicans i socialistes, que no el podien culpar de cap delicte. Inicialment, s'amagà a Palma i Montuïri, i, el 20 de juliol de 1936, als afores d'Algaida, va pujar a la camiona d'un amic que anava a cercar peix a Felanitx.

Aconseguí arribar a Portocolom i embarcà en una de les barques que, entre el 20 i el 25 de juliol fugiren d'aquest port cap a Menorca. Entre els que escaparen aquells dies hi havia un grup de tretze carrabiners, alguns mariners, el batle Pere Oliver Domenge, Rafael Cifre i els germans Pere i Rafael Grimalt Barceló. Així mateix, a Portocolom va recalar una barca que fugia d'Eivissa i que va recollir alguns mallorquins abans de partir cap a la Menorca republicana.

Però no fou Portocolom l'únic indret des d'on partiren republicans. El mateix Pere Fullana recorda el cas de sis fugitius, entre els quals hi havia el batle de Capdepera Miquel Julià, d'Esquerra Republicana Balear, que fugiren de Cala Rajada amb una barca de rem. El també historiador Andreu Murillo ha indicat que arribaren a Menorca una vintena de fugitius entre el novembre i el desembre del 1936. Algunes de les personalitats més conegudes que pogueren fugir en barca varen esser els regidors socialistes de l'Ajuntament de Palma Ignasi Ferretjans Sanjuan i Miquel Navarro Campomar així com el diputat Marià Rubió i Tudurí. També és molt conegut el cas dels socialistes Jaume Rabassa i Jaume Matas, que amb altres set persones més abandonaren l'illa en direcció a Alger l'agost del 1936. Així mateix, s'ha de recordar que el prevere Jeroni Alomar Poquet fou condemnat a mort i executat per ajudar republicans a escapar de Mallorca.

D'altra banda, també fugiren de l'illa un nombre important de persones que es passaren a les tropes republicanes del capità Bayo desembarcades a Portocristo. Sembla que hi havia soldats i pagesos, homes i dones, grans i nins. Molts d'ells procedien del poble de Son Servera, que va estar a punt de caure en mans dels republicans. L'historiador Miquel Duran, en un interessant i poc difós llibre titulat Responsabilidades políticas e incautación de bienes. Secuelas del desembarco de Bayo en Mallorca (1936-1939) arriba a aportar tres llistes dels que tornaren a Son Servera en acabar la guerra i foren investigats, i sovint repressaliats, amb un total de 153 persones. Un informe de l'època parlava de 250 persones traslladades a Menorca i majoritàriament allotjades a l'església de Sant Francesc, de Maó. Entre els que es passaren a Bayo, coneixem els casos del soldat de s'Aranjassa Amador Salvà Jaume, que feia el servei militar a Palma i estava indignat pel maltractament dels presos republicans, i el militar Jeroni Sitjar Vila, que en el bàndol republicà esdevendria cap d'estat major.

Així, com bé diu Pere Fullana, «d'una illa també se'n pot sortir». Tanmateix, foren molts, massa, els que com l'advocat republicà Pere Reus, no volgueren embarcar-se, o no pogueren, i foren assassinats per la barbàrie feixista.

Antoni Marimon. Historiador.
Publicat al Diari de Balears
16/05/06

0 Comments:

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home