Orgull republicà

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

Aquests dies han estat notícia les commemoracions que, d´un signe o un altre, s´han anat preparant amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la Segona República Espanyola. D´aquesta manera, actes de diferent caire s´han anat succeint i preparant per celebrar l´adveniment d´una república que naixia el 14 d´abril de l´any 1931.

Em centraré en dos actes per comentar la manera diferent amb què afronten les institucions municipals aquest aniversari. D´una banda, l´Ajuntament de Girona, en acord de sessió plenària de 8 de març de 2006, decidia hissar la bandera republicana al balcó consistorial el 14 d´abril. De l´altra, l´Ajuntament de Palma denegava el permís per celebrar un dinar republicà el 14 d´abril a les Voltes, al·legant que la festa coincidia amb el Divendres Sant. A més, el consistori palmesà ha posat des de llavors mil i un entrebancs perquè se celebri a les proximitats de Cort qualsevol acte de commemoració del setanta-cinquè aniversari de la República. Com es pot veure, aquests dos consistoris han tingut dues maneres diametralment oposades d´afrontar un esdeveniment històric, polític i social com la proclamació de la Segona República a Espanya.

La comparança entre Girona i Palma no és intranscendent, sinó que, per contra, demostra al meu parer una qüestió de fons de la major importància. Així, l´aniversari de la Segona República ha estat caracteritzat per dues línies polítiques totalment diverses en relació amb l´efemèride. Per part de forces polítiques d´esquerres s´ha reivindicat, en major o menor mesura, el llegat republicà. En canvi, des de l´òrbita de la dreta política s´ha iniciat una etapa d´autèntica «reescriptura de la història» totalment inaudita. D´aquesta manera, darrerament, han aparegut als grans magatzems un seguit d´escrits de pseudohistoriadors que, des de postures reaccionàries, han justificat l´aixecament militar dretà i feixista del 18 de juliol de 1936.

Seria impensable que a Alemanya es justificàs el govern hitlerià, en canvi a Espanya darrerament sembla que el règim franquista té una tolerància inexplicable. És cert que la República Espanyola va tenir moltes ombres; és cert que des de les eleccions de 1933 i el Govern de Lerroux la República va iniciar una deriva d´enfrontament i desconstrucció; és cert que la revolució d´Astúries de 1934 va ser un enfrontament civil de primer ordre; és cert que les reformes agrària i militar no s´afrontaren amb valentia; i és cert, finalment, que la qüestió territorial no quedà solucionada. Totes aquestes coses i d´altres que es podrien afegir en el mateix sentit són certes, sens dubte. Però també és cert que la República fou la primera gran experiència democràtica en la història d´Espanya. La República arribà com una onada d´aire fresc després de la dictadura militar emparada per Alfons XIII. La República arribà com una esperança participativa després dels cinquanta anys de sistema electoral corrupte i caciquista de la Constitució de 1876. I la República arribà per donar, per primera vegada en la història, el vot a les dones espanyoles. Així, la II República, aquest règim ara tan atacat per alguns, fou la que possibilità per primera vegada el sufragi universal a Espanya.

Estam en una etapa històrica en la qual, després d´anys de vergonya, s´ha recuperat un cert orgull republicà. Així, recordem, baldament sigui un punt simbòlic, que les manifestacions en contra de la guerra d´Iraq o la festa del carrer Ferraz després de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero, foren actes polítics replets de banderes tricolors. Afortunadament, i enfront de discursos maniqueus, sembla que el republicanisme torna a despertar, especialment entre el jovent, de la letargia. Recordem amb orgull, en aquest setanta-cinquè aniversari, la II República, els seus avenços, les seves llums i les seves ombres, i el que va suposar, en definitiva, per a la història d´Espanya. Però, sobretot, recordem amb orgull la memòria de les persones que perderen la vida o la llibertat per la defensa de l´ideal republicà.

Antoni Bennàssar és professor de Dret Constitucional a la UIB.

Publicat a Diario de Mallorca

09/04/06